Els deu camins

Escrit per: Ernest Thompson Seton

Hi havia una vegada dos indis que van sortir junts a caçar. En Hapeda era molt fort i ràpid, i un gran arquer. En Chatun era molt més dèbil i portava un arc també més dèbil; però tenia més paciència.

Mentre caminaven pels turons van trobar la pista d'un petit cérvol. En Chatun va dir: "Germà, li seguiré la pista."

En Hapeda contestà: "Si és el que vols, fes-ho, però un caçador tan valent com jo es mereix una millor caça."

I així és com es van separar.

En Hapeda va caminar durant una hora o més i va trobar la pista d'uns deu uapitís ben grossos que anaven en direccions diferents. Va agafar la pista del més gros i la va seguir durant llarga estona, però com que no el va trobar va dir: "És evident que aquest està viatjant. Hauria d'haver-ne seguit un altre."

Així que va tornar enrere al lloc on havia trobat primer les pistes, i va seguir el camí d'un dels altres. Després d'una caça de més d'una hora en la qual no va aconseguir un bon tir, va dir: "He estat seguint un altre viatger. Tornaré i seguiré la pista d'un que estigui buscant menjar."

Però altre cop, després d'haver-ne perseguit un durant una estona, es va rendir i va fer-se enrere per provar-ne un que semblava més prometedor. I així es va passar el dia provant cadascun dels camins durant una estona, i a la nit tornà al campament sense res, on es va adonar que en Chatun, tot i ser inferior en molts aspectes, havia demostrat ser més intel-ligent. S'havia centrat en seguir la pista d'aquell petit cérvol fins al final i ara el tenia ben segur al campament.

Moral: El premi sempre és al final del camí.